He rebut un e-mail que diu que un grup de gent ha aconseguit que poguem gaudir de les edicions digitals en català de La Vanguardia i el diari Sport, i proposa que, perquè quedi registrat que interessa als catalans, fem visites diàries als dos webs.

Doncs bé, abans que res, he fet la meva primera visita a tots dos webs, i m’he trobat amb una sorpresa important… La traducció és automàtica, és a dir, que no hi ha una o més persones que tradueixin o, com a mínim, revisin la traducció.

Si “Julio Cruz” ha de ser, en català, “Juliol Creu”, ja podem plegar…

De totes maneres, es veu que ho fan per comprobar l’interès dels visitants a una possible pàgina en català.
Si comproben que la gent se la mira, potser l’acaben fent ben feta… O sigui que… a fer visites!

Acabo de començar una col·lecció: Senyals i elements de control en la impressió.

Com qui col·lecciona segells, monedes, sobrets de sucre o plaques de cava, estaré encantada que em porteu, d’allà on aneu, aquestes creus de registre, línies de tall,… d’impressions de tot tipus.

Pels que no tingueu ni idea de què estic parlant, us en faig cinc cèntims: Quan s’imprimeix un element (brick de llet, caixa de galetes, revista,… bé, tot el què passa per una impremta) es necessiten uns elements de control per a què la impressió sigui correcte, tant en el registre de tintes com en el tall, així com en altres parts del procés de producció gràfica.

Total, que les podeu trobar en forma de creu, de petits quadrats de colors, de cercles,… i força amagades, normalment, a les parts internes de caixes, packs o bricks.

Us animo a descobrir l’apassionant món de les creus de registre!

Foto feta abans d’una conferència al Centre Cívic de Portbou, durant la Festa del Grafisme 2008.

A principis de mes es va presentar el número especial (Festa del Grafisme) de la revista Grrr.

Hi podeu trobar un article que hem escrit conjuntament amb el Xavier Alamany.

Ja fa uns mesos (tenia el blog una mica abandonat) em va arribar la confirmació que tres projectes meus havien estat seleccionats per a ser publicats en un llibre japonès.

El llibre en qüestió és “Creative card design: promotional greetings” i ha estat editat per Pie Books. Es tracta d’una selecció de projectes de varis dissenyadors d’arreu del món.

Aquest agost ens hem quedat a casa per pintar i girar de dalt a baix el pis.

Fent neteja (no us podeu imaginar el què s’arriba a acumular en cinc anys!) hem trobat una capsa de llumins molt especial.





Ens ha fet il·lusió guardar-la. És una joia de les manualitats infantils.

Algú em pot dir, si us plau, com s’ho fa aquest home (si és que és humà) per fer tot això que fa… i fer-ho durant tres hores seguides?

Somio en tenir una dècima part de l’energia que desprèn el Boss.

En definitiva… Brutal!

Aquest matí he anat a casa mon àvia perquè em donés l’aprovat a la coca que em va ensenyar a fer fa unes setmanes.
És la recepta que sempre ha fet ella i que no té apuntada enlloc… només escrita al seu cap.



Va estar contenta d’explicar-me-la (”ja era hora que algú de vosaltres la comencés a fer!”) i ha estat contenta de provar-la aquest matí.

Ha dit que era “moooolt bona” i, sobretot, “moooolt bonica”!

Així que… “prueba superada”!

Moltes gràcies, iaia!

Com sempre… genial!