Hi ha llocs on queden restes d’allò que un dia va ser una paret pintada o un anunci gegant.
No sé què tenen, però m’enganxen.
Aquestes les he anat caçant jo mateixa:
I aquestes, vistes, ja fa temps, a Desingspiration:
Fotos de Jen Bradford.
Podeu veure la seva feina al seu web
Enjoy it!
PLECS, de la companyia Enfila’t, és un espectacle que em va deixar la boca oberta durant més d’una hora.
Una combinació poètica de circ, dansa contemporània, música en directe i paper kraft.
Alguna evidència més que hi ha papers molt i molt resistens? Fixeu-vos amb aquesta “corda fluixa” de paper!
Mau Morgó i Carlos Bermúdez gestionen wedieforbeauty, un bloc ple de posts relacionats amb un bon ús de la imatge, del disseny i tot allò que ens deixa amb la boca oberta.
I like it!
Vist gràcies a Mucho
Sempre m’ha fascinat l’efecte que fa el “simple” fet de canviar les escales d’allò que ens envolta.
Christopher Boffoli té la culpa d’aquestes impressionants imatges:
Vist a: Vecindad Gráfica
Acabada de graduar a Eina, Escola de Disseny i Art amb una nota excel·lent de PFC, podeu veure la feina d’Eva Blanes aquí.
Els dissenyadors tendim a acumular mostres que ens atrauen, que ens inspiren i/o que creiem que en un futur ens poden servir per a la creació de projectes.
Jo sóc especialment “drapaire”, així que veient el perill que em fessin fora de casa, he hagut de trobar una solució que, a més, també m’ajudés a trobar fàcilment tot allò que buscava. A part de patir una mica de síndrome de diògenes, sóc del tot desordenada.
Aquí trobareu, doncs, deu consells per ajudar els dissenyadors a evitar el desastre en el manteniment d’un arxiu.
A les classes sempre tinc problemes per passar les mostres de tot allò del que parlo, perquè tothom ho pugui veure tot, així que he arribat a la conclusió que el millor és aixecar-se i, en grup, veure en vertical tot allò que normalment veiem sobre una taula.
Agafa una dimensió diferent, però, de moment, funciona força bé.
Ahir vaig anar a la Setmana del Llibre en Català perquè un il·lustrador en concret em signés un llibre.
El Kim Amate és un bon amic i company de batalles. Vaig aprendre molt d’ell i va contribuir a ser qui sóc professionalment parlant.
Encara tinc l’esperança que la seva calma se m’encomani, però això ja és més complicat.
Kim ha il·lustrat la col·lecció d’aventures de Mucki, de l’editorial Langenscheidt.
Acaba de publicar L’abella de més amb l’editorial Takatuka.
De vegades, els núvols es col·loquen estratègicament per semblar altres coses.