Tot un privilegi

Tal com estan les coses avui en dia, em sento privilegiada de viure en un pis de més d’11 metres quadrats i de tenir un balconet on toqui el sol i on poguem muntar el nostre petit jardí.

Aviat tindrem alfàbrega amb les fulles una mica grans per poder fer un bon pesto casolà.

2 Responses to “Tot un privilegi”

  1. Lluc Says:

    Ole, ole… Espaguetis amb pesto…!!!

  2. maria vasilievna Says:

    Hauràs de penjar la foto del plat o bé convidar-nos a tots. Noia, ens has de convèncer.

Leave a Reply