Els jugadors de bàsquet del Barça i el Madrid són persones normals i corrents, que et miren als ulls quan et saluden i que surten del vestuari amb xancletes i mitjons, que es posen bé els calçotets i que s’enfaden o estan contents si perden o guanyen un partit de la final de l’ACB.

I una copa tan preuada com la de l’ACB es guarda entre papers, bosses, sobre una taula de despatx al costat de la pista. I quan la toques no passa res especial.

Això sí, quan els jugadors salten a la pista, el palau s’enfonsa i el sonòmetre arriba als seus màxims. El públic els anima i donen el què sigui per tocar-los. La copa, al mig de la pista, sobre una tarima de vidre, o ja un cop en mans del capità de l’equip guanyador és la més desitjada per jugadors i equips que no han arribat ni a tocar-la.

Tot és tan relatiu…

Com solucionar la manca d’un 3 en un rètol?

“Doncs, com que de 2 ens en sobren… els tallem, els enganxem amb cura i fem un tres…”

Això són recursos i la resta són tonteries! Bricolatge amb totes les de la llei!