Així com al gener tothom es proposa ser millor persona, tenir més paciència, anar al gimnàs, etc, jo tinc la teoria que al setembre passa una cosa semblant. I sinó fixeu-vos en els anuncis de col·leccionables que comencen a atacar-nos a la TV.

Doncs bé, el meu propòsit de cara al setembre, a part d’anar al gimnàs (que cada any em proposo i que acabo complint durant, màxim, dues setmanes), és agafar el manual de la meva càmera reflex-digital i llegir-me’l de dalt a baix.

Aquesta nit he estat fent proves i, tocant opcions, sensibilitats i menus varis, he aconseguit fer la foto que jo volia. També és veritat que el Macroobjectiu que em vaig comprar fa un parell de setmanes m’ha empès a posar-m’hi d’una vegada per totes!

I el resultat és el què m’ha acabat de fer decidir… Definitivament, em poso a conèixer la meva càmera que, pobreta, fins ara, entre les opcions automàtiques i el flash desactivat, ha estat desaprofitada…

Avui he passat el matí a casa els meus avis, on havíem quedat perquè la iaia m’ensenyés a fer truites de llagostins.

Doncs aquí les teniu!

De pas, he vist com feia crema de carbassó, pollastre al forn i m’ha donat algun “truquillu”.

El millor de tot, però, és poder aprendre de persones que han viscut tant!

La setmana que vé toca vedella amb bolets!

Segur que no us ha costat gaire adonar-vos que a l’estiu la televisió és un recull de repeticions de sèries, programes i resums de tot allò que s’ha anat emetent l’últim any, dècada, o, en algun cas, segle i tot!

Al migdia, a TV3, han tornat a començar els capítols de la primera temporada de Ventdelplà. A més d’adonar-me que el temps passa per tothom i que els personatges fa tres anys tenien menys canes, menys arrugues i, en el cas dels adolescents, una altra veu i cara de criatura, he recordat una fixació que he tingut sempre amb aquesta sèrie.

Des del principi, em vaig adonar que la majoria de vegades que algun personatge puja a un cotxe, no es posa el cinturó.

Avui mateix, a la Teresa i el David, en ple aiguat als voltants de Ventdelplà, els rellisca el cotxe i en perden el control. Quan hi ha una vista de l’interior del cotxe, es veu que cap dels dos porten el cinturó.

Si ningú dels que fa la serie s’ha adonat d’aquest detall potser és perquè ningú està acostumat a posar-se’l.

Segurament aquest problema és molt més real que no pas que s’acumuli en un petit poble problemes com que un sectari segresti una criatura acabada de néixer, aquesta criatura sigui filla del propietari del bar del poble, i taxista alhora, que va matar el mateix sectari, mentre el bar el porta un matrimoni, el fill del qual va ser atropellat pel mateix dirigent de la secta i va estar apunt de morir, la exnòvia del qual, que per un accident de cotxe va quedar en cadira de rodes mentre el seu altre exnòvio anava drogat, viu amb el veterinari del poble, que li fa les banyes amb una espia secreta que investiga el cas d’amenaces que afecta el pare de la noia, etc…

Ahir vam anar a veure la peli dels Simpsons.

No em va semblar res de l’altre món, però m’he passat la tarda jugant a fer Simpsons de gent propera a mi.

Aquests som els de casa…

Si us hi voleu enganxar, podeu fer-ho a www.simpsonizeme.com