Avui al migdia, com si de la regla es tractés, he rebut la fantàstica factura mensual d’Orange.

Aquesta vegada m’he passat…

Com que ja veig que a mitjans de mes ni em recordaré d’aquesta factura, he decidit que em posaré aquesta imatge com a “fons d’escriptori” del mòbil, així, cada vegada que tingui la temptació de trucar, m’ho pensaré dues vegades i potser valoro si m’espero a arribar a casa per enviar un e-mail o trucar al fixe, que amb Ono és gratis…

A veure si funciona…

Ahir vaig tenir el privilegi de veure l’actuació castellera de La Mercè des de dalt el balcó de l’Ajuntament de Barcelona.

Ja us podeu imaginar que la vista des d’allà és impressionant. Jo ho vaig voler retenir en 488 fotos en poc menys de tres hores.

Pels que penseu que el ritme que agafa el meu dit sobre el disparador m’ha de fer agafar rampes, penseu en el següent: Si calculem quantes càmeres per metre quadrat hi podia haver en tota la Plaça Sant Jaume, crec que les meves 488 imatges són una misèria, no?

Si voleu veure les 40 fotos que he seleccionat, ho podeu fer al Flickr

Últimament m’he adonat que, una de les coses que faig sense pensar potser no és gaire normal… De fet, de les coses que faig sense pensar no n’hi ha cap que sigui normal (i de les que faig conscientment, tampoc, em sembla…).

En fi, tinc la síndrome que jo mateixa he batejat com “síndrome del capicua”. Tinc dues versions de la malaltia… la versió numèrica i la que té a veure amb noms curts o composicions de lletres.

La numèrica se m’acostuma a activar quan miro el comptaquilòmetres del cotxe… i n’acostumo a enganxar força! Em sento bé quan canvia l’últim número i forma un capicua.

L’altra versió s’activa més sovint, sobretot quan veig paraules curtes.

El clàssic és l’Stop, que llegit al revés és “pots”.

La que també faig últimament és la d’aquest logo que està a tots els circuits de F1. Com que a casa es veuen les carreres i a mi no m’interessa gaire el motor, em fixo amb altres coses. El fet, doncs, és que veig “pigues” per tot el circuit.

La gràcia està en trobar paraules que, llegides al revés, també tinguin sentit.

Estic malalta… ho sé!

Ja fa temps que el nostre cotxe dorm en un pàrquing. Vam prendre aquesta decisió després de, un dia, passar-nos 40 minuts buscant aparcament a prop de casa.

Ell està content perquè no el ratllen i no passa fred a les nits, i nosaltres perquè és arribar i moldre… Així que, tots contents!

Doncs bé, ja fa uns mesos que té companys de luxe. Sent ell un C2, dorm al costat d’un Mercedes, un Audi i un Alfa Romeo.

El curiós és que hem descobert que tota la filera on ell està són cotxes foscos i davant tenen els clars.

Charles Darwin podria tenir alguna teoria al respecte?

Mentre m’esperava que es posés verd, em va cautivar la part poètica d’un triangle que somriu.

Crec que la vida ja és prou complicada com per anar-se embolicant amb logos com aquests, no us sembla?