Últimament m’he adonat que, una de les coses que faig sense pensar potser no és gaire normal… De fet, de les coses que faig sense pensar no n’hi ha cap que sigui normal (i de les que faig conscientment, tampoc, em sembla…).

En fi, tinc la síndrome que jo mateixa he batejat com “síndrome del capicua”. Tinc dues versions de la malaltia… la versió numèrica i la que té a veure amb noms curts o composicions de lletres.

La numèrica se m’acostuma a activar quan miro el comptaquilòmetres del cotxe… i n’acostumo a enganxar força! Em sento bé quan canvia l’últim número i forma un capicua.

L’altra versió s’activa més sovint, sobretot quan veig paraules curtes.

El clàssic és l’Stop, que llegit al revés és “pots”.

La que també faig últimament és la d’aquest logo que està a tots els circuits de F1. Com que a casa es veuen les carreres i a mi no m’interessa gaire el motor, em fixo amb altres coses. El fet, doncs, és que veig “pigues” per tot el circuit.

La gràcia està en trobar paraules que, llegides al revés, també tinguin sentit.

Estic malalta… ho sé!

This entry was posted on Friday, September 21st, 2007 at 18:21 and is filed under general. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.