Dijous marxem cap a NYC! Us podeu imaginar que, com deia aquella personatge de Gent del Barri, “tinc els nervis de punta”!

Espero que ens deixin pagar amb els dòlars que vam anar a buscar a “La Caixa”, que són acabats de sortir de la màquina i semblen de mentida.

Si no ens deixen tornar cap a casa truqueu a la meva feina i dieu que la culpa és del Monopoly, per haver-nos colat bitllets com a bons.

Ho sé, la foto és fatal, però el meu mòbil no dóna per més… quan torni de terres americanes ja tindré càmera digital compacta per poder tornar a fer fotos com déu mana

De tant en tant va bé autoregalar-se alguna cosa.

Doncs això és el què he fet!Amb la Sílvia i la Maria ens en vam comprar un per cada una per internet.

És per matar la típica situació de “no, jo una mica més petit”, “jo un pèl més gran”… Les mides són les que hi ha i punt!

Ara ja no tinc excusa per fer el meu pastís de xocolata! :)________

Ahir vam anar a un concert de Phillip Walker, dins el Festival de Jazz de Terrassa.

Va ser una canya! El tio té 71 anys i la seva banda, entre tots, segurament deuen sumar més anys que tot el públic que estàvem allà.

Una força i una passió que et posaven els pèls de punta. Són d’aquelles coses que fas de tant en tant i que et fan adonar que t’estàs perdent tantes coses tancat amb la teva rutina diària…

M’hagués agradat fer fotos molt millors, però, com que la càmera petita me la van mangar i la gran vaig pensar que no me la deixarien entrar sense acreditació, les vaig acabar fent amb el mòbil… “A falta de pan… buenas son tortas”.