Ahir va ser el segon partit de la final… i, segurament, l’últim al Palau… Així que, per aquest any, ja n’hi ha hagut prou de voluntariat a l’ACB.
A més d’estar a tocar dels jugadors, també vaig tenir molt a prop un altre jugador, ara de l’altra vanda del “charco”.
Dijous passat es va celebrar al Palau Blaugrana el primer partit de la final ACB i, com l’any passat, vaig anar-hi de voluntària mitjançant ACB.com (o lease mon germà…).
Aquest any estic a peu de pista, recollint la targeta de memòria del fotògraf de l’ACB i portant-la als ordinadors (o léase a mon germà…).
Un lloc brutal per seguir el partit i quasi esquitxar-te amb la suor dels jugadors… i, a més, al costat dels fotògrafs professionals…
I d’alres professionals com el Ferran Martínez, l’Epi, …
Tot un luxe, vaja!
Ja fa temps, en un altre post, vaig penjar un exemple clar de recursos de supervivència gràfica insitu.
Doncs bé, en aquest cas, el principi seria el mateix, però a l’americana.
“Oh, my God! Ens falta una B!” “Don’t worry… tinc un 8 de sobres que ens anirà de pearls!”
El mes passat vam publicar, a Eina, un llibre amb fotografies que mostren què estan fent, a l’actualitat, una selecció d’exalumnes de l’escola.
Doncs aquí em teniu, al meu espai com a responsable de publicacions d’Eina, Escola de Disseny i Art.
A veure si em poso les piles, acabo la meva web “professional” i podeu veure la feina que faig dins i fora d’aquestes quatre parets.
La solució de la botiga de mobles, d’aprofitar el fulletó d’ofertes per anunciar-les a l’aparador, a la nit creava una imatge molt més poètica… però gens útil com a eina de promoció.
Park Ave., NYC – Març 2008
L’any passat, a complicar-se la vida, parlava de com, de vegades, algunes empreses no sintetitzen clarament els seus missatges.
Doncs bé, a NYC he pogut fer una extensa col·lecció d’aparadors de comerços on no es compliquen gens la vida… es pot ser més explícit?
Un pany sorprès
Una nena bocabadada
Quatre bústies resignades
Un rinoceront
Després de força temps sense escriure posts (sempre passa per davant la feina), aquí en teniu un!
Ja podeu veure les fotos de NYC al Flickr.
És una selecció de poc més de 100 fotos de 1371 que vaig tirar… Estic perdent facultats… 
Dijous marxem cap a NYC! Us podeu imaginar que, com deia aquella personatge de Gent del Barri, “tinc els nervis de punta”!
Espero que ens deixin pagar amb els dòlars que vam anar a buscar a “La Caixa”, que són acabats de sortir de la màquina i semblen de mentida.
Si no ens deixen tornar cap a casa truqueu a la meva feina i dieu que la culpa és del Monopoly, per haver-nos colat bitllets com a bons. 
Ho sé, la foto és fatal, però el meu mòbil no dóna per més… quan torni de terres americanes ja tindré càmera digital compacta per poder tornar a fer fotos com déu mana
De tant en tant va bé autoregalar-se alguna cosa.
Doncs això és el què he fet!Amb la Sílvia i la Maria ens en vam comprar un per cada una per internet.
És per matar la típica situació de “no, jo una mica més petit”, “jo un pèl més gran”… Les mides són les que hi ha i punt!
Ara ja no tinc excusa per fer el meu pastís de xocolata! 
________